Les bicicletes i jo

Va d'entrada, per no enganyar a ningú, que jo sempre havia dit que les bicicletes i Barcelona no eren comptatibles, potser el fer de viure en un barri mutanyós em feia pensar que arribaria a casa esgotat.
De petit havia anat molt en bicicleta al poble on estiuejava i d'adolescent vaig fer bastants quilòmetres per carretera, però ara fa més de tres anys que no toco una bicicleta ni per casualitat.
Els que em coneixen i ja no es sorprenen de les meves paradoxes saben que, malgrat tot, la idea de moure'm amb bicicleta cada dia m'és atractiva. Però hi ha dos problemes: no suporto no saber que fer amb la bicicleta i, sobretot, la meva situació econòmica no em permet gaires alegries inversores.
És a dir, no em puc puc permetre una bicicleta i molt menys una cucada d'aquestes plegables que han sortit com bolets per les voreres del pla de Barcelona.
Però l'altre dia és vaig tenir un encontre amb una parada de bicicletes al cantó de casa (ja no visc a un turó, ara visc sobre un aiguamoll dessecat) i investigant aquesta acció preelectoral de l'ajuntament a la que han batejat bicing vaig decidir que la inversió de provar-ho era atractiva, sobretot ara que fa caloreta.
La idea d'aquest bloc és explicar la meva experiència d'usuari del servei.