El carril bici del passeig Pujades

El tinc entravessat encara que conceptualment penso que és acceptable perquè està segregat, encara que no sé si de la millor manera, i, ara que l’han repintat és bastant visible. Però té molts defectes, el principal és que sempre està ple de vianants (no sé si ara que s’han dignat a repintar-lo es reduirà la quantitat de gent que hi passeja).
Un altre defecte és que el terra enrajolat amb les magnífiques rajoles d’en Puig i Cadafalch no és el millor lloc per circular còmodament en bicicleta. De tota manera el defecte més al·lucinant per mi és el potrop (penso que tècnicament en diuen banda reductora de velocitat) que hi ha al carril, precisament al lloc menys útil; si més no, tot i que trobo absurds aquest tipus de dispositius, seria més lògic que l’haguessin posat a algun dels creuaments amb les sortides del parc de la ciutadella que tenen visibilitat nul·la.
Malgrat tot això a aquest tram de carril bici ja li tenia mania quan només era vianant i estic augmentant aquesta mania com a ciclista, i la culpa no és només dels errors de disseny del carril. La culpa és de les empreses que passegen en bicicleta a turistes per la ciutat i no tenen cap respecte pels vianants i els gestors que permeten aquestes animalades -no pots fer passar 15 bicicletes per la vorera bloquejant-la completament i obligant als vianants que si volen passar passin pel carril bici o per sobre la gespa-.
La convivència al carrer sovint és cosa de sentit comú, però a vegades sembla que el sentit comú i la nostra ciutat està renyit.

L’alta del servei

Un cop convençut de que això del bicing podia ser una bona opció econòmica (comptant el temps de desplaçament i altres coses similars) vaig decidir-me a donar-me d’alta al servei.

La web bé, gràcies. He llegit que dona problemes amb linux, jo vaig amb firefox sobre windows i no he tingut cap problema. De fet la pàgina principal no valida al validador del w3 perquè la capçalera està malament i l’script del mapa es penja cada dos per tres, però aparentment després de repassar el codi no veig cap raó perquè no xuti raonablement. De tota manera d’un servei municipal que té bona part de la seva força en la seva web jo esperaria una mica més de cura, en temes tècnics i en temes d’us –hi ha unes quantes “estaciones” a la versió catalana i se’m va esconyar el sistema d’alta per falta de claredat (i jo que estava a la lluna) -.

Un cop inscrit a mitges vaig trucar al número del servei (no entenc gaire perquè hi han posat un 902 a un servei estrictament municipal, però hi deu haver alguna raó) per arreglar el problema i, per una vegada, vaig trobar-me amb un servei d’atenció telefònica competent.

Tres dies després, dintre del marge, vaig rebre la targeta a casa.

Les bicicletes i jo

Va d'entrada, per no enganyar a ningú, que jo sempre havia dit que les bicicletes i Barcelona no eren comptatibles, potser el fer de viure en un barri mutanyós em feia pensar que arribaria a casa esgotat.
De petit havia anat molt en bicicleta al poble on estiuejava i d'adolescent vaig fer bastants quilòmetres per carretera, però ara fa més de tres anys que no toco una bicicleta ni per casualitat.
Els que em coneixen i ja no es sorprenen de les meves paradoxes saben que, malgrat tot, la idea de moure'm amb bicicleta cada dia m'és atractiva. Però hi ha dos problemes: no suporto no saber que fer amb la bicicleta i, sobretot, la meva situació econòmica no em permet gaires alegries inversores.
És a dir, no em puc puc permetre una bicicleta i molt menys una cucada d'aquestes plegables que han sortit com bolets per les voreres del pla de Barcelona.
Però l'altre dia és vaig tenir un encontre amb una parada de bicicletes al cantó de casa (ja no visc a un turó, ara visc sobre un aiguamoll dessecat) i investigant aquesta acció preelectoral de l'ajuntament a la que han batejat bicing vaig decidir que la inversió de provar-ho era atractiva, sobretot ara que fa caloreta.
La idea d'aquest bloc és explicar la meva experiència d'usuari del servei.