Són les estacions del Bicing al Pg Pujades (Jutjats) i fa una setmana que no van (o potser només fa cinc dies, tant se val, no és el primer cop que les veig parades). Són dues estacions que encaren al Parc de la Ciutadella.
No ho entenc, segurament algú (i no necessàriament de Bicing), ens haurà d’explicar què està passant.
Ahir feia crítica a una cosa que penso que està mal feta, avui parlo de coses que no entenc. Falla la comunicació, i no dic que ens ho puguin explicar tot, entenc perfectament que per estratègia es pugui no dir algun perquè, però dir el què seria una mica més que un detall.
divendres, 20 de juliol del 2007
dijous, 19 de juliol del 2007
Bicing i vuelva usted mañana
Fa anys que em dedico a muntar sistemes informàtics i de comunicacions. La meva feina consisteix a triar solucions, configurar màquines diverses i fer algun petit programa de suport per estalviar-me feina més endavant (els manteniments els cobro a quota mensual, per tant quants menys viatges hagi de fer millor).
Tot aquest rotlle ve a tomb de l’error recurrent (i repetit) de comunicació (si hem de fer cas del que diuen les pantalletes) que no permet agafar bicicletes. Un servei públic, si volem que tingui alguna utilitat ha d’estar disponible la major part del temps, i un sistema centralitzat sempre té caigudes de comunicació (no entenc però que siguin tan habituals), per tant, malgrat el risc d’alguna disfunció, potser (segur) seria interessant que el sistema permetés agafar bicicletes malgrat la comunicació estigui caiguda –se m’acudeixen unes quantes solucions que no són massa cares si el programa està ben fet, però vista la solució informàtica que han triat potser el problema és més greu-.
Tot això a banda que la visualització d’estadístiques d’us personals que han estat dos mesos sense funcionar ja tornen a aparèixer, tot un rècord d’eficiència.
Tot aquest rotlle ve a tomb de l’error recurrent (i repetit) de comunicació (si hem de fer cas del que diuen les pantalletes) que no permet agafar bicicletes. Un servei públic, si volem que tingui alguna utilitat ha d’estar disponible la major part del temps, i un sistema centralitzat sempre té caigudes de comunicació (no entenc però que siguin tan habituals), per tant, malgrat el risc d’alguna disfunció, potser (segur) seria interessant que el sistema permetés agafar bicicletes malgrat la comunicació estigui caiguda –se m’acudeixen unes quantes solucions que no són massa cares si el programa està ben fet, però vista la solució informàtica que han triat potser el problema és més greu-.
Tot això a banda que la visualització d’estadístiques d’us personals que han estat dos mesos sense funcionar ja tornen a aparèixer, tot un rècord d’eficiència.
divendres, 8 de juny del 2007
La màquina rebel
Aquest matí he agafat una bicicleta a la que li saltava una dent del plat (segurament la cadena estava donada, ja passa que hi hagi peces que s’espatllin, altre tema es si el manteniment preventiu és suficient).
Fins aquí jo sóc capaç d’entendre que les coses no sempre funcionen bé, però quan he arribat a la següent parada he volgut canviar la bicicleta: La deixo (on puc dir-los que està avariada?), vaig a agafar-ne una altra i ... em dona la mateixa. No desisteixo, torno a deixar-la i en torno a demanar una altra i ... ho heu endevinat, em torna a deixar la mateixa.
Sort que hi ha una altra parada a pocs metres...
Ara una nota a l’AVUI, ja me n’informaré però se m’acudeixen un parell de curiositats.
Fins aquí jo sóc capaç d’entendre que les coses no sempre funcionen bé, però quan he arribat a la següent parada he volgut canviar la bicicleta: La deixo (on puc dir-los que està avariada?), vaig a agafar-ne una altra i ... em dona la mateixa. No desisteixo, torno a deixar-la i en torno a demanar una altra i ... ho heu endevinat, em torna a deixar la mateixa.
Sort que hi ha una altra parada a pocs metres...
Ara una nota a l’AVUI, ja me n’informaré però se m’acudeixen un parell de curiositats.
divendres, 1 de juny del 2007
Tots plegats som espavilats
A vegades el personal és molt creatiu, o no llegeix.
Ahir va arribar-me això
Benvolgut/uda usuari/ària,
Ens posem en contacte amb tu per fer-te arribar unes quantes consideracions respecte a la devolució de la bicicleta.
Recorda que, després d’utilitzar el bicing, cal comprovar que has retornat la bicicleta correctament. Per a això, tingues present:
- Identifica un ancoratge lliure i assegura’t que el llu m verd està encès.
- Introdueix les dues potes de subjecció als ancoratges.
- Espera fins que el llum verd deixi de fer pampallugues i aparegui un llum vermell.
- Comprova que la bicicleta ha quedat ben fixada.
Si l’estació on vols retornar la bicicleta està plena, apropa la teva targeta al lector. A la pantalla hi apareixeran les adreces de les estacions més properes que disposen d’espais lliures. Disposaràs de 10 minuts més sense càrrecs addicionals per arribar fins a l’estació bicing més propera.
Si segueixes aquests passos, el sistema reconeixerà que has tornat la bicicleta correctament. Això només et costarà uns segons i t’estalviaràs possibles malentesos.
Cordialment,
Servei d’atenció al client
www.bicing.com
Sense comentaris
Ahir va arribar-me això
Benvolgut/uda usuari/ària,
Ens posem en contacte amb tu per fer-te arribar unes quantes consideracions respecte a la devolució de la bicicleta.
Recorda que, després d’utilitzar el bicing, cal comprovar que has retornat la bicicleta correctament. Per a això, tingues present:
- Identifica un ancoratge lliure i assegura’t que el llu m verd està encès.
- Introdueix les dues potes de subjecció als ancoratges.
- Espera fins que el llum verd deixi de fer pampallugues i aparegui un llum vermell.
- Comprova que la bicicleta ha quedat ben fixada.
Si l’estació on vols retornar la bicicleta està plena, apropa la teva targeta al lector. A la pantalla hi apareixeran les adreces de les estacions més properes que disposen d’espais lliures. Disposaràs de 10 minuts més sense càrrecs addicionals per arribar fins a l’estació bicing més propera.
Si segueixes aquests passos, el sistema reconeixerà que has tornat la bicicleta correctament. Això només et costarà uns segons i t’estalviaràs possibles malentesos.
Cordialment,
Servei d’atenció al client
www.bicing.com
Sense comentaris
dimecres, 30 de maig del 2007
El carril bici del passeig Pujades
El tinc entravessat encara que conceptualment penso que és acceptable perquè està segregat, encara que no sé si de la millor manera, i, ara que l’han repintat és bastant visible. Però té molts defectes, el principal és que sempre està ple de vianants (no sé si ara que s’han dignat a repintar-lo es reduirà la quantitat de gent que hi passeja).
Un altre defecte és que el terra enrajolat amb les magnífiques rajoles d’en Puig i Cadafalch no és el millor lloc per circular còmodament en bicicleta. De tota manera el defecte més al·lucinant per mi és el potrop (penso que tècnicament en diuen banda reductora de velocitat) que hi ha al carril, precisament al lloc menys útil; si més no, tot i que trobo absurds aquest tipus de dispositius, seria més lògic que l’haguessin posat a algun dels creuaments amb les sortides del parc de la ciutadella que tenen visibilitat nul·la.
Malgrat tot això a aquest tram de carril bici ja li tenia mania quan només era vianant i estic augmentant aquesta mania com a ciclista, i la culpa no és només dels errors de disseny del carril. La culpa és de les empreses que passegen en bicicleta a turistes per la ciutat i no tenen cap respecte pels vianants i els gestors que permeten aquestes animalades -no pots fer passar 15 bicicletes per la vorera bloquejant-la completament i obligant als vianants que si volen passar passin pel carril bici o per sobre la gespa-.
La convivència al carrer sovint és cosa de sentit comú, però a vegades sembla que el sentit comú i la nostra ciutat està renyit.
Un altre defecte és que el terra enrajolat amb les magnífiques rajoles d’en Puig i Cadafalch no és el millor lloc per circular còmodament en bicicleta. De tota manera el defecte més al·lucinant per mi és el potrop (penso que tècnicament en diuen banda reductora de velocitat) que hi ha al carril, precisament al lloc menys útil; si més no, tot i que trobo absurds aquest tipus de dispositius, seria més lògic que l’haguessin posat a algun dels creuaments amb les sortides del parc de la ciutadella que tenen visibilitat nul·la.
Malgrat tot això a aquest tram de carril bici ja li tenia mania quan només era vianant i estic augmentant aquesta mania com a ciclista, i la culpa no és només dels errors de disseny del carril. La culpa és de les empreses que passegen en bicicleta a turistes per la ciutat i no tenen cap respecte pels vianants i els gestors que permeten aquestes animalades -no pots fer passar 15 bicicletes per la vorera bloquejant-la completament i obligant als vianants que si volen passar passin pel carril bici o per sobre la gespa-.
La convivència al carrer sovint és cosa de sentit comú, però a vegades sembla que el sentit comú i la nostra ciutat està renyit.
dimecres, 2 de maig del 2007
L’alta del servei
Un cop convençut de que això del bicing podia ser una bona opció econòmica (comptant el temps de desplaçament i altres coses similars) vaig decidir-me a donar-me d’alta al servei.
La web bé, gràcies. He llegit que dona problemes amb linux, jo vaig amb firefox sobre windows i no he tingut cap problema. De fet la pàgina principal no valida al validador del w3 perquè la capçalera està malament i l’script del mapa es penja cada dos per tres, però aparentment després de repassar el codi no veig cap raó perquè no xuti raonablement. De tota manera d’un servei municipal que té bona part de la seva força en la seva web jo esperaria una mica més de cura, en temes tècnics i en temes d’us –hi ha unes quantes “estaciones” a la versió catalana i se’m va esconyar el sistema d’alta per falta de claredat (i jo que estava a la lluna) -.
Un cop inscrit a mitges vaig trucar al número del servei (no entenc gaire perquè hi han posat un 902 a un servei estrictament municipal, però hi deu haver alguna raó) per arreglar el problema i, per una vegada, vaig trobar-me amb un servei d’atenció telefònica competent.
Tres dies després, dintre del marge, vaig rebre la targeta a casa.
La web bé, gràcies. He llegit que dona problemes amb linux, jo vaig amb firefox sobre windows i no he tingut cap problema. De fet la pàgina principal no valida al validador del w3 perquè la capçalera està malament i l’script del mapa es penja cada dos per tres, però aparentment després de repassar el codi no veig cap raó perquè no xuti raonablement. De tota manera d’un servei municipal que té bona part de la seva força en la seva web jo esperaria una mica més de cura, en temes tècnics i en temes d’us –hi ha unes quantes “estaciones” a la versió catalana i se’m va esconyar el sistema d’alta per falta de claredat (i jo que estava a la lluna) -.
Un cop inscrit a mitges vaig trucar al número del servei (no entenc gaire perquè hi han posat un 902 a un servei estrictament municipal, però hi deu haver alguna raó) per arreglar el problema i, per una vegada, vaig trobar-me amb un servei d’atenció telefònica competent.
Tres dies després, dintre del marge, vaig rebre la targeta a casa.
dilluns, 30 d’abril del 2007
Les bicicletes i jo
Va d'entrada, per no enganyar a ningú, que jo sempre havia dit que les bicicletes i Barcelona no eren comptatibles, potser el fer de viure en un barri mutanyós em feia pensar que arribaria a casa esgotat.
De petit havia anat molt en bicicleta al poble on estiuejava i d'adolescent vaig fer bastants quilòmetres per carretera, però ara fa més de tres anys que no toco una bicicleta ni per casualitat.
Els que em coneixen i ja no es sorprenen de les meves paradoxes saben que, malgrat tot, la idea de moure'm amb bicicleta cada dia m'és atractiva. Però hi ha dos problemes: no suporto no saber que fer amb la bicicleta i, sobretot, la meva situació econòmica no em permet gaires alegries inversores.
És a dir, no em puc puc permetre una bicicleta i molt menys una cucada d'aquestes plegables que han sortit com bolets per les voreres del pla de Barcelona.
Però l'altre dia és vaig tenir un encontre amb una parada de bicicletes al cantó de casa (ja no visc a un turó, ara visc sobre un aiguamoll dessecat) i investigant aquesta acció preelectoral de l'ajuntament a la que han batejat bicing vaig decidir que la inversió de provar-ho era atractiva, sobretot ara que fa caloreta.
La idea d'aquest bloc és explicar la meva experiència d'usuari del servei.
De petit havia anat molt en bicicleta al poble on estiuejava i d'adolescent vaig fer bastants quilòmetres per carretera, però ara fa més de tres anys que no toco una bicicleta ni per casualitat.
Els que em coneixen i ja no es sorprenen de les meves paradoxes saben que, malgrat tot, la idea de moure'm amb bicicleta cada dia m'és atractiva. Però hi ha dos problemes: no suporto no saber que fer amb la bicicleta i, sobretot, la meva situació econòmica no em permet gaires alegries inversores.
És a dir, no em puc puc permetre una bicicleta i molt menys una cucada d'aquestes plegables que han sortit com bolets per les voreres del pla de Barcelona.
Però l'altre dia és vaig tenir un encontre amb una parada de bicicletes al cantó de casa (ja no visc a un turó, ara visc sobre un aiguamoll dessecat) i investigant aquesta acció preelectoral de l'ajuntament a la que han batejat bicing vaig decidir que la inversió de provar-ho era atractiva, sobretot ara que fa caloreta.
La idea d'aquest bloc és explicar la meva experiència d'usuari del servei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
