Feia anys que no em posava guants ni per anar a la muntanya. He hagut de
rescatar-los de l’armari. Sense guants he arribat a perdre tacte amb les mans i he tingut dificultats per frenar alguna vegada.
M’he tapat el coll i el cap. Hauré d’afegir-hi un llum per suplir els del bicing que no van (i ja van ... dies).
Per sort m’he estalviat una galipàndria.
És una experiència estranya, per mi la bicicleta era una cosa que anava amb llum de dia i amb bon temps. Ara és una altra cosa, millor que el metro si no fos que torna, a estones, la magnífica pantalla vermella.
Un dia o altre plourà. Hauré de pensar en un sistema d’impermeable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada