El parte

Surto de casa.
Al tercer intent la parada del Bicing decideix connectar-se amb la central i donar-me una bici.
Em trobo una bici del bicing contrasentit per la calçada.
Dos senyors passejant pel carril bici. El primer s’aparta en tocar el timbre. El segon em mira malament.
Semàfor. Dos vianants i una bici passen en vermell.
Carril bici sobre la vorera. Una noia amb una plegable, maquíssimes, contra direcció i un pèl massa ràpid.
Dues bicis saltant-se un semàfor.
Una moto circulant pel carril bici. Després és passa el semàfor en vermell.
Obres tallant la calçada. Cinc metres per una vorera estreta. L’alternativa: donar una volta de cinc cents metres. Per sort no hi ha ningú.
Arribo a la feina.

Nota d’urgència sobre l’absurd

Sóc d’aquell tipus absurd de persones que tendim a complir les normes per poca-soltes que ens semblin i des que vaig llegir les condicions de l’utilització del bicing hi ha dues categories de normes que han superat la meva capacitat de flexibilitat a la comprensió.

Les podria dividir en dues categories, les absurdes i perilloses i les absurdes i incomplibles. Entre les perilloses hi ha la del carril bus: intenteu baixar per la via laietana en bici sense anar pel carril bus i m’entendreu. Les absurdes tenen com a paradigma les limitacions de velocitat: com nassos sé a quina velocitat vaig si el bicing no du velocímetre.

La pregunta és simple, seria molt complicat pensar les normes adaptant-les a la realitat?

La feina ben feta no té fronteres

Repassant un dels blocs més interessants del país em trobo amb un petit reportatge, mostra de la magnífica absurditat de les autoritats de la nostra estimada capital. No cal afegir-hi massa cosa. Bé, sí, volia posar el vídeo al bloc però no sé com i no tinc temps per investigar-ho.

El misteri de les estacions 7 i 8

Són les estacions del Bicing al Pg Pujades (Jutjats) i fa una setmana que no van (o potser només fa cinc dies, tant se val, no és el primer cop que les veig parades). Són dues estacions que encaren al Parc de la Ciutadella.

No ho entenc, segurament algú (i no necessàriament de Bicing), ens haurà d’explicar què està passant.

Ahir feia crítica a una cosa que penso que està mal feta, avui parlo de coses que no entenc. Falla la comunicació, i no dic que ens ho puguin explicar tot, entenc perfectament que per estratègia es pugui no dir algun perquè, però dir el què seria una mica més que un detall.

Bicing i vuelva usted mañana

Fa anys que em dedico a muntar sistemes informàtics i de comunicacions. La meva feina consisteix a triar solucions, configurar màquines diverses i fer algun petit programa de suport per estalviar-me feina més endavant (els manteniments els cobro a quota mensual, per tant quants menys viatges hagi de fer millor).

Tot aquest rotlle ve a tomb de l’error recurrent (i repetit) de comunicació (si hem de fer cas del que diuen les pantalletes) que no permet agafar bicicletes. Un servei públic, si volem que tingui alguna utilitat ha d’estar disponible la major part del temps, i un sistema centralitzat sempre té caigudes de comunicació (no entenc però que siguin tan habituals), per tant, malgrat el risc d’alguna disfunció, potser (segur) seria interessant que el sistema permetés agafar bicicletes malgrat la comunicació estigui caiguda –se m’acudeixen unes quantes solucions que no són massa cares si el programa està ben fet, però vista la solució informàtica que han triat potser el problema és més greu-.

Tot això a banda que la visualització d’estadístiques d’us personals que han estat dos mesos sense funcionar ja tornen a aparèixer, tot un rècord d’eficiència.

La màquina rebel

Aquest matí he agafat una bicicleta a la que li saltava una dent del plat (segurament la cadena estava donada, ja passa que hi hagi peces que s’espatllin, altre tema es si el manteniment preventiu és suficient).
Fins aquí jo sóc capaç d’entendre que les coses no sempre funcionen bé, però quan he arribat a la següent parada he volgut canviar la bicicleta: La deixo (on puc dir-los que està avariada?), vaig a agafar-ne una altra i ... em dona la mateixa. No desisteixo, torno a deixar-la i en torno a demanar una altra i ... ho heu endevinat, em torna a deixar la mateixa.
Sort que hi ha una altra parada a pocs metres...


Ara una nota a l’AVUI, ja me n’informaré però se m’acudeixen un parell de curiositats.

Tots plegats som espavilats

A vegades el personal és molt creatiu, o no llegeix.

Ahir va arribar-me això


Benvolgut/uda usuari/ària,

Ens posem en contacte amb tu per fer-te arribar unes quantes consideracions respecte a la devolució de la bicicleta.

Recorda que, després d’utilitzar el bicing, cal comprovar que has retornat la bicicleta correctament. Per a això, tingues present:

- Identifica un ancoratge lliure i assegura’t que el llu m verd està encès.
- Introdueix les dues potes de subjecció als ancoratges.
- Espera fins que el llum verd deixi de fer pampallugues i aparegui un llum vermell.
- Comprova que la bicicleta ha quedat ben fixada.

Si l’estació on vols retornar la bicicleta està plena, apropa la teva targeta al lector. A la pantalla hi apareixeran les adreces de les estacions més properes que disposen d’espais lliures. Disposaràs de 10 minuts més sense càrrecs addicionals per arribar fins a l’estació bicing més propera.

Si segueixes aquests passos, el sistema reconeixerà que has tornat la bicicleta correctament. Això només et costarà uns segons i t’estalviaràs possibles malentesos.

Cordialment,

Servei d’atenció al client
www.bicing.com



Sense comentaris