Sóc d’aquell tipus absurd de persones que tendim a complir les normes per poca-soltes que ens semblin i des que vaig llegir les condicions de l’utilització del bicing hi ha dues categories de normes que han superat la meva capacitat de flexibilitat a la comprensió.
Les podria dividir en dues categories, les absurdes i perilloses i les absurdes i incomplibles. Entre les perilloses hi ha la del carril bus: intenteu baixar per la via laietana en bici sense anar pel carril bus i m’entendreu. Les absurdes tenen com a paradigma les limitacions de velocitat: com nassos sé a quina velocitat vaig si el bicing no du velocímetre.
La pregunta és simple, seria molt complicat pensar les normes adaptant-les a la realitat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada