Vehicles

Ahir en Dessmond sentenciava a l’apartat de comentaris que dec ser l'únic que sap que una bicicleta és un vehicle. Després hi afegia: “com els altres”.

Sincerament tinc la sensació que ser un extraterrestre cada cop que plantejo que la bicicleta és un vehicle més que circula per la ciutat, però el pensament general i l’absurditat d’algunes de les normes del codi de circulació ajuden a que aparegui com a marcià.

El primer cop que va rebre la meva estabilitat mental va ser el dia que a algú se li va acudir plantejar i aprovar que les bicicletes poguessin circular en paral·lel per carretera (a la vegada que van acceptar les pressions dels fabricants de cascs per ciclistes i fer obligatori però no massa l’ús del casc en vies interurbanes).

De tota manera volia puntualitzar una cosa del comentari d’en Dessmond. La bicicleta no és un vehicle com els altres, d’entrada perquè és un vehicle que ni cal cap permís especial per usar-lo ni té una edat mínima d’ús, a banda que la bicicleta és un vehicle al que li hem concedit uns privilegis sobre la resta de vehicles com és la creació de carrils exclusius i preferents o el permís per circular per llocs on els altres vehicles estan vedats.

Tot això hauria de fer que els que ens movem habitualment en bicicleta fóssim extremadament curosos en l’ús de l’espai, principalment en l’ús de l’espai que compartim amb els que no usen cap vehicle. Respectant les normes, que els semàfors ja fa anys que són optatius per les motos, i les bicicletes i els vianants tampoc en fem massa cas, i també pensant que els que estan al nostre voltant poden sentir envaït el seu espai vital si ens apropem massa.

En definitiva, el reglament i la vialitat de Barcelona són absurds, però això no hauria de ser excusa per comportar-nos com si estiguéssim al far west (o a la Catalunya del segle XVII que si fa no fa és el mateix).