A l’entrada de les pantalletes vermelles de l’altre dia un lector ha firmat en fals la suspensió del servei del bicing en nom del sr alcalde. De fet ho sembla, les pantalles fatídiques segueixen en plena forma (i aquest migdia després d’escapar-me de l’envestida d’un camió i després d’un cotxe que intentaven sortir de l’aparcament d’una cantonada sense mirar, una mica més i em fan perdre les gestions que volia fer).
Però no, m’ha arribat aquest avís:
Benvolgut/da usuari/a:
Degut a la instal·lació de noves estacions Bicing i amb la finalitat de millorar el servei, s'estan realitzant readaptacions informàtiques, fet que pot provocar que algunes estacions deixin de funcionar momentàniament. Donat que aquestes interrupcions són de curta durada, et recomanem que esperis a l'estació uns minuts, fins que el sistema torni a estar operatiu i puguis utilitzar el servei.
Estem treballant per tal que aquesta adaptació del sistema sigui el més ràpida possible i tingui la mínima incidència en els usuaris. Disculpeu les molèsties.
Servei atenció client
Sembla el voluntarisme (involuntari) del ministeri de foment amb la nostra ben amada RENFE.
Això sense tenir en compte la rumorologia (a la que jo no dono més credibilitat de la que és mereix) que assegura que no van pensar en la necessitat de refrigerar les plaques de les estacions i que han perdut més de 400 bicicletes en el temps que porta en funcionament.
Males llengües, segur.
dimecres, 10 d’octubre del 2007
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Notes de mala convivència
Avui he tingut el meu primer incident amb un vianant. Una senyora que empenyia un cotxet de criatura m’ha increpat per anar, segons ella, massa a sac.
La cosa ha estat que he girat un carrer i al travessar el pas de vianants he passat per davant d’ella sense parar-me i esperar que passés tothom. Li he dit que si l’havia espantada em sabia greu (de fet em sap greu, encara que pensi que no tenia cap raó per espantar-se). Ella ha insistit que jo anava a sac i que ella també va en bici. Un vianant, que no em pot haver vist perquè he passat a la seva esquena, ha assegurat que he passat massa a prop. He decidit deixar-ho córrer, he reiterat les meves disculpes i he seguit endavant.
No sé si ella tenia un mal dia, el tenia jo o simplement sobre la bici perdo la percepció del que faig. Probablement és una mica de tot.
La cosa ha estat que he girat un carrer i al travessar el pas de vianants he passat per davant d’ella sense parar-me i esperar que passés tothom. Li he dit que si l’havia espantada em sabia greu (de fet em sap greu, encara que pensi que no tenia cap raó per espantar-se). Ella ha insistit que jo anava a sac i que ella també va en bici. Un vianant, que no em pot haver vist perquè he passat a la seva esquena, ha assegurat que he passat massa a prop. He decidit deixar-ho córrer, he reiterat les meves disculpes i he seguit endavant.
No sé si ella tenia un mal dia, el tenia jo o simplement sobre la bici perdo la percepció del que faig. Probablement és una mica de tot.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
La pantalleta vermella del bicing
El color corporatiu del bicing és el vermell PSC i darrerament sembla que han decidit fer-lo més evident. Tan blau a les pantalletes sembla un color poc electoral i han preferit que pel cap baix hagis de veure la pantalla vermella dos o tres vegades cada cop que agafes una bici.
Aquesta història ja fa dies que dura, però aquesta tarda ha aconseguit la seva màxima esplendor. Veies a qualsevol de les estacions tres o quatre persones esperant que el sistema decidís donar-los una bicicleta i en algunes estacions tres o quatre bicicletes esperant que algú les possés al seu lloc.
Un company de cua ha trucat al servei d'atenció al client i, en contra de tota evidència, li han assegurat que tot funcionava perfectament. De tota manera han tingut el detall de prendre'n nota.
Seguirem informant.
Aquesta història ja fa dies que dura, però aquesta tarda ha aconseguit la seva màxima esplendor. Veies a qualsevol de les estacions tres o quatre persones esperant que el sistema decidís donar-los una bicicleta i en algunes estacions tres o quatre bicicletes esperant que algú les possés al seu lloc.
Un company de cua ha trucat al servei d'atenció al client i, en contra de tota evidència, li han assegurat que tot funcionava perfectament. De tota manera han tingut el detall de prendre'n nota.
Seguirem informant.
divendres, 28 de setembre del 2007
Vehicles
Ahir en Dessmond sentenciava a l’apartat de comentaris que dec ser l'únic que sap que una bicicleta és un vehicle. Després hi afegia: “com els altres”.
Sincerament tinc la sensació que ser un extraterrestre cada cop que plantejo que la bicicleta és un vehicle més que circula per la ciutat, però el pensament general i l’absurditat d’algunes de les normes del codi de circulació ajuden a que aparegui com a marcià.
El primer cop que va rebre la meva estabilitat mental va ser el dia que a algú se li va acudir plantejar i aprovar que les bicicletes poguessin circular en paral·lel per carretera (a la vegada que van acceptar les pressions dels fabricants de cascs per ciclistes i fer obligatori però no massa l’ús del casc en vies interurbanes).
De tota manera volia puntualitzar una cosa del comentari d’en Dessmond. La bicicleta no és un vehicle com els altres, d’entrada perquè és un vehicle que ni cal cap permís especial per usar-lo ni té una edat mínima d’ús, a banda que la bicicleta és un vehicle al que li hem concedit uns privilegis sobre la resta de vehicles com és la creació de carrils exclusius i preferents o el permís per circular per llocs on els altres vehicles estan vedats.
Tot això hauria de fer que els que ens movem habitualment en bicicleta fóssim extremadament curosos en l’ús de l’espai, principalment en l’ús de l’espai que compartim amb els que no usen cap vehicle. Respectant les normes, que els semàfors ja fa anys que són optatius per les motos, i les bicicletes i els vianants tampoc en fem massa cas, i també pensant que els que estan al nostre voltant poden sentir envaït el seu espai vital si ens apropem massa.
En definitiva, el reglament i la vialitat de Barcelona són absurds, però això no hauria de ser excusa per comportar-nos com si estiguéssim al far west (o a la Catalunya del segle XVII que si fa no fa és el mateix).
Sincerament tinc la sensació que ser un extraterrestre cada cop que plantejo que la bicicleta és un vehicle més que circula per la ciutat, però el pensament general i l’absurditat d’algunes de les normes del codi de circulació ajuden a que aparegui com a marcià.
El primer cop que va rebre la meva estabilitat mental va ser el dia que a algú se li va acudir plantejar i aprovar que les bicicletes poguessin circular en paral·lel per carretera (a la vegada que van acceptar les pressions dels fabricants de cascs per ciclistes i fer obligatori però no massa l’ús del casc en vies interurbanes).
De tota manera volia puntualitzar una cosa del comentari d’en Dessmond. La bicicleta no és un vehicle com els altres, d’entrada perquè és un vehicle que ni cal cap permís especial per usar-lo ni té una edat mínima d’ús, a banda que la bicicleta és un vehicle al que li hem concedit uns privilegis sobre la resta de vehicles com és la creació de carrils exclusius i preferents o el permís per circular per llocs on els altres vehicles estan vedats.
Tot això hauria de fer que els que ens movem habitualment en bicicleta fóssim extremadament curosos en l’ús de l’espai, principalment en l’ús de l’espai que compartim amb els que no usen cap vehicle. Respectant les normes, que els semàfors ja fa anys que són optatius per les motos, i les bicicletes i els vianants tampoc en fem massa cas, i també pensant que els que estan al nostre voltant poden sentir envaït el seu espai vital si ens apropem massa.
En definitiva, el reglament i la vialitat de Barcelona són absurds, però això no hauria de ser excusa per comportar-nos com si estiguéssim al far west (o a la Catalunya del segle XVII que si fa no fa és el mateix).
dijous, 27 de setembre del 2007
La misèria humana
Ahir vaig tenir dos incidents per complir les normes de circulació: els ocupants d’un cotxe em van insultar per circular fora del carril BUS i un motorista em va dir que la calçada és pels motoritzats. Dos exemples d’ignorància i mala educació.
Més perillós va ser el taxista que se’m va tirar a sobre al carrer Provença. Vaig apuntar la llicència, però no paga la pena denunciar-lo.
Avui al Periodico dels socialistes de Catalunya s’adonen que els gestors del bicing tenen problemes de planificació del manteniment (no he trobat la versió catalana).
Penso que potser, al final, haurem de perdre dada dia una estona comunicant als gestors tot el que està malament... Potser ens divertirem i tot.
Més perillós va ser el taxista que se’m va tirar a sobre al carrer Provença. Vaig apuntar la llicència, però no paga la pena denunciar-lo.
Avui al Periodico dels socialistes de Catalunya s’adonen que els gestors del bicing tenen problemes de planificació del manteniment (no he trobat la versió catalana).
Penso que potser, al final, haurem de perdre dada dia una estona comunicant als gestors tot el que està malament... Potser ens divertirem i tot.
dimecres, 26 de setembre del 2007
El parte
Surto de casa.
Al tercer intent la parada del Bicing decideix connectar-se amb la central i donar-me una bici.
Em trobo una bici del bicing contrasentit per la calçada.
Dos senyors passejant pel carril bici. El primer s’aparta en tocar el timbre. El segon em mira malament.
Semàfor. Dos vianants i una bici passen en vermell.
Carril bici sobre la vorera. Una noia amb una plegable, maquíssimes, contra direcció i un pèl massa ràpid.
Dues bicis saltant-se un semàfor.
Una moto circulant pel carril bici. Després és passa el semàfor en vermell.
Obres tallant la calçada. Cinc metres per una vorera estreta. L’alternativa: donar una volta de cinc cents metres. Per sort no hi ha ningú.
Arribo a la feina.
Al tercer intent la parada del Bicing decideix connectar-se amb la central i donar-me una bici.
Em trobo una bici del bicing contrasentit per la calçada.
Dos senyors passejant pel carril bici. El primer s’aparta en tocar el timbre. El segon em mira malament.
Semàfor. Dos vianants i una bici passen en vermell.
Carril bici sobre la vorera. Una noia amb una plegable, maquíssimes, contra direcció i un pèl massa ràpid.
Dues bicis saltant-se un semàfor.
Una moto circulant pel carril bici. Després és passa el semàfor en vermell.
Obres tallant la calçada. Cinc metres per una vorera estreta. L’alternativa: donar una volta de cinc cents metres. Per sort no hi ha ningú.
Arribo a la feina.
dimecres, 19 de setembre del 2007
Nota d’urgència sobre l’absurd
Sóc d’aquell tipus absurd de persones que tendim a complir les normes per poca-soltes que ens semblin i des que vaig llegir les condicions de l’utilització del bicing hi ha dues categories de normes que han superat la meva capacitat de flexibilitat a la comprensió.
Les podria dividir en dues categories, les absurdes i perilloses i les absurdes i incomplibles. Entre les perilloses hi ha la del carril bus: intenteu baixar per la via laietana en bici sense anar pel carril bus i m’entendreu. Les absurdes tenen com a paradigma les limitacions de velocitat: com nassos sé a quina velocitat vaig si el bicing no du velocímetre.
La pregunta és simple, seria molt complicat pensar les normes adaptant-les a la realitat?
Les podria dividir en dues categories, les absurdes i perilloses i les absurdes i incomplibles. Entre les perilloses hi ha la del carril bus: intenteu baixar per la via laietana en bici sense anar pel carril bus i m’entendreu. Les absurdes tenen com a paradigma les limitacions de velocitat: com nassos sé a quina velocitat vaig si el bicing no du velocímetre.
La pregunta és simple, seria molt complicat pensar les normes adaptant-les a la realitat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
