Feia anys que no em posava guants ni per anar a la muntanya. He hagut de
rescatar-los de l’armari. Sense guants he arribat a perdre tacte amb les mans i he tingut dificultats per frenar alguna vegada.
M’he tapat el coll i el cap. Hauré d’afegir-hi un llum per suplir els del bicing que no van (i ja van ... dies).
Per sort m’he estalviat una galipàndria.
És una experiència estranya, per mi la bicicleta era una cosa que anava amb llum de dia i amb bon temps. Ara és una altra cosa, millor que el metro si no fos que torna, a estones, la magnífica pantalla vermella.
Un dia o altre plourà. Hauré de pensar en un sistema d’impermeable.
dimarts, 20 de novembre del 2007
dilluns, 12 de novembre del 2007
Creixent
Veig que a can Bicing han escoltat els meus desitjos i ara ja tinc una xarxa completa per les meves necessitats de mobilitat habituals. Aquest vespre, si hi ha bicicletes i espais a les parades estrenaré una de les tretze noves que van estrenar divendres.
Els llums, però, segueixen sense funcionar.
Posats a demanar, les noticies ens les podrien enviar per correu, igual que envien els panflets de propaganda inútil de tant en tant.
A banda, estic començant a preguntar-me algunes coses, posats a fer les pregunto aquí a veure què en surt: Algú sap realment quantes bicicletes hi ha operatives al bicing?
Els llums, però, segueixen sense funcionar.
Posats a demanar, les noticies ens les podrien enviar per correu, igual que envien els panflets de propaganda inútil de tant en tant.
A banda, estic començant a preguntar-me algunes coses, posats a fer les pregunto aquí a veure què en surt: Algú sap realment quantes bicicletes hi ha operatives al bicing?
dilluns, 29 d’octubre del 2007
Arriba la tranquil·litat
El dia 26 s’inaugura la parada del bicing a Ausiàs Marc, 122 - 128 cantonada amb Sardenya i el mateix dia anuncien que queda tancada per obres. Sense comentaris (i no és només culpa del Bicing).
Però també hi ha bones noticies, fa dies que trobo bicicletes i llocs per aparcar a les meves parades habituals. Al·leluia (però no cantem victòria).
Avui el tràfic motoritzat estava impossible i les motos han convertit, com de costum, el carril bici en carril moto. D’urbano no n’he vist ni un. Segurament estaven intentant desfer el merder.
Aquest vespre patiré per les llums de la bicicleta. Segurament aleshores sí que apareixeran els urbanos. Per cert, els del bicing pensen resoldre els problemes de les llums?
Però tranquils. Intentarem prendre’ns-ho amb tranquil·litat i humor. Perfectament a la britànica, però serem positius.
I, posats a demanar, a veure si posen alguna estació prop de la rambleta del Poble Nou abans que acabi l’any.
Però també hi ha bones noticies, fa dies que trobo bicicletes i llocs per aparcar a les meves parades habituals. Al·leluia (però no cantem victòria).
Avui el tràfic motoritzat estava impossible i les motos han convertit, com de costum, el carril bici en carril moto. D’urbano no n’he vist ni un. Segurament estaven intentant desfer el merder.
Aquest vespre patiré per les llums de la bicicleta. Segurament aleshores sí que apareixeran els urbanos. Per cert, els del bicing pensen resoldre els problemes de les llums?
Però tranquils. Intentarem prendre’ns-ho amb tranquil·litat i humor. Perfectament a la britànica, però serem positius.
I, posats a demanar, a veure si posen alguna estació prop de la rambleta del Poble Nou abans que acabi l’any.
dilluns, 22 d’octubre del 2007
Fent d'assistent del bicing
Ahir una amiga recent incorporada al bicing em va demanar que li expliqués com funciona el servei.
Vaig fer tres constatacions, la primera és que les explicacions a la web del bicing de com funciona els servei deixen bastant que desitjar, no tothom és capaç d’imaginar tots els sobreentesos del funcionament del servei i de les bicicletes.
El segon és que en lloc explica com funciona el canvi de marxes i hi ha molta gent que no ha tocat mai aquests canvis americans (confesso que jo vaig descobrir la seva existència al final del meu primer trajecte).
El tercer és que les bicicletes del bicing estan mal equilibrades i amb el que pesen són de mal dominar per persones puc acostumades a anar en bicicleta.
Malgrat que el servei no és perfecte i hi ha moltes coses que es podríem millorar sense massa esforç econòmic per part del gestor del servei és un servei útil que ha fet que molts que érem reticents a la bicicleta com a mitjà de transport a ciutat ens hi haguem llençat, però penso que les dificultats tècniques del servei i les deficiències de la xarxa de carrils bici (juntament amb d’incivisme de molts usuaris de vehicles de motor) pot fer que a la llarga tot plegat acabi en un fracàs.
Vaig fer tres constatacions, la primera és que les explicacions a la web del bicing de com funciona els servei deixen bastant que desitjar, no tothom és capaç d’imaginar tots els sobreentesos del funcionament del servei i de les bicicletes.
El segon és que en lloc explica com funciona el canvi de marxes i hi ha molta gent que no ha tocat mai aquests canvis americans (confesso que jo vaig descobrir la seva existència al final del meu primer trajecte).
El tercer és que les bicicletes del bicing estan mal equilibrades i amb el que pesen són de mal dominar per persones puc acostumades a anar en bicicleta.
Malgrat que el servei no és perfecte i hi ha moltes coses que es podríem millorar sense massa esforç econòmic per part del gestor del servei és un servei útil que ha fet que molts que érem reticents a la bicicleta com a mitjà de transport a ciutat ens hi haguem llençat, però penso que les dificultats tècniques del servei i les deficiències de la xarxa de carrils bici (juntament amb d’incivisme de molts usuaris de vehicles de motor) pot fer que a la llarga tot plegat acabi en un fracàs.
dimecres, 17 d’octubre del 2007
Acabaré patint del fetge
Ahir anava encès per la inutilitat d’alguns responsables públics i a més vaig fer un recorregut inhabitual.
Vaig agafar el bicing a l’estació 103 (Aragó 629) i vaig gaudir del disseny insultant del carril bici de la meridiana, el sistema gloriós que si li va acudir a algun geni per travessar la plaça de les glòries (que els responsables del disseny de la plaça de les glòries haurien de ser desterrats per inutilitat i mala idea, els que van dissenyar el carril bici els hauríem d’enviar a Mart sense bitllet de tornada), vaig descobrir que necessitaria teletransportar-me per complir totes les normes per girar de la Meridiana al carrer Marina i una mica més i atropello un atleta d’aquests que han decidit que el carril bici del carrer Marina és una magnífica pista d’entrenament (i que els semàfors son optatius).
Decididament he de trobar una feina que la pugui fer des de casa.
Vaig agafar el bicing a l’estació 103 (Aragó 629) i vaig gaudir del disseny insultant del carril bici de la meridiana, el sistema gloriós que si li va acudir a algun geni per travessar la plaça de les glòries (que els responsables del disseny de la plaça de les glòries haurien de ser desterrats per inutilitat i mala idea, els que van dissenyar el carril bici els hauríem d’enviar a Mart sense bitllet de tornada), vaig descobrir que necessitaria teletransportar-me per complir totes les normes per girar de la Meridiana al carrer Marina i una mica més i atropello un atleta d’aquests que han decidit que el carril bici del carrer Marina és una magnífica pista d’entrenament (i que els semàfors son optatius).
Decididament he de trobar una feina que la pugui fer des de casa.
dimecres, 10 d’octubre del 2007
El lector catxondo
A l’entrada de les pantalletes vermelles de l’altre dia un lector ha firmat en fals la suspensió del servei del bicing en nom del sr alcalde. De fet ho sembla, les pantalles fatídiques segueixen en plena forma (i aquest migdia després d’escapar-me de l’envestida d’un camió i després d’un cotxe que intentaven sortir de l’aparcament d’una cantonada sense mirar, una mica més i em fan perdre les gestions que volia fer).
Però no, m’ha arribat aquest avís:
Benvolgut/da usuari/a:
Degut a la instal·lació de noves estacions Bicing i amb la finalitat de millorar el servei, s'estan realitzant readaptacions informàtiques, fet que pot provocar que algunes estacions deixin de funcionar momentàniament. Donat que aquestes interrupcions són de curta durada, et recomanem que esperis a l'estació uns minuts, fins que el sistema torni a estar operatiu i puguis utilitzar el servei.
Estem treballant per tal que aquesta adaptació del sistema sigui el més ràpida possible i tingui la mínima incidència en els usuaris. Disculpeu les molèsties.
Servei atenció client
Sembla el voluntarisme (involuntari) del ministeri de foment amb la nostra ben amada RENFE.
Això sense tenir en compte la rumorologia (a la que jo no dono més credibilitat de la que és mereix) que assegura que no van pensar en la necessitat de refrigerar les plaques de les estacions i que han perdut més de 400 bicicletes en el temps que porta en funcionament.
Males llengües, segur.
Però no, m’ha arribat aquest avís:
Benvolgut/da usuari/a:
Degut a la instal·lació de noves estacions Bicing i amb la finalitat de millorar el servei, s'estan realitzant readaptacions informàtiques, fet que pot provocar que algunes estacions deixin de funcionar momentàniament. Donat que aquestes interrupcions són de curta durada, et recomanem que esperis a l'estació uns minuts, fins que el sistema torni a estar operatiu i puguis utilitzar el servei.
Estem treballant per tal que aquesta adaptació del sistema sigui el més ràpida possible i tingui la mínima incidència en els usuaris. Disculpeu les molèsties.
Servei atenció client
Sembla el voluntarisme (involuntari) del ministeri de foment amb la nostra ben amada RENFE.
Això sense tenir en compte la rumorologia (a la que jo no dono més credibilitat de la que és mereix) que assegura que no van pensar en la necessitat de refrigerar les plaques de les estacions i que han perdut més de 400 bicicletes en el temps que porta en funcionament.
Males llengües, segur.
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Notes de mala convivència
Avui he tingut el meu primer incident amb un vianant. Una senyora que empenyia un cotxet de criatura m’ha increpat per anar, segons ella, massa a sac.
La cosa ha estat que he girat un carrer i al travessar el pas de vianants he passat per davant d’ella sense parar-me i esperar que passés tothom. Li he dit que si l’havia espantada em sabia greu (de fet em sap greu, encara que pensi que no tenia cap raó per espantar-se). Ella ha insistit que jo anava a sac i que ella també va en bici. Un vianant, que no em pot haver vist perquè he passat a la seva esquena, ha assegurat que he passat massa a prop. He decidit deixar-ho córrer, he reiterat les meves disculpes i he seguit endavant.
No sé si ella tenia un mal dia, el tenia jo o simplement sobre la bici perdo la percepció del que faig. Probablement és una mica de tot.
La cosa ha estat que he girat un carrer i al travessar el pas de vianants he passat per davant d’ella sense parar-me i esperar que passés tothom. Li he dit que si l’havia espantada em sabia greu (de fet em sap greu, encara que pensi que no tenia cap raó per espantar-se). Ella ha insistit que jo anava a sac i que ella també va en bici. Un vianant, que no em pot haver vist perquè he passat a la seva esquena, ha assegurat que he passat massa a prop. He decidit deixar-ho córrer, he reiterat les meves disculpes i he seguit endavant.
No sé si ella tenia un mal dia, el tenia jo o simplement sobre la bici perdo la percepció del que faig. Probablement és una mica de tot.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
La pantalleta vermella del bicing
El color corporatiu del bicing és el vermell PSC i darrerament sembla que han decidit fer-lo més evident. Tan blau a les pantalletes sembla un color poc electoral i han preferit que pel cap baix hagis de veure la pantalla vermella dos o tres vegades cada cop que agafes una bici.
Aquesta història ja fa dies que dura, però aquesta tarda ha aconseguit la seva màxima esplendor. Veies a qualsevol de les estacions tres o quatre persones esperant que el sistema decidís donar-los una bicicleta i en algunes estacions tres o quatre bicicletes esperant que algú les possés al seu lloc.
Un company de cua ha trucat al servei d'atenció al client i, en contra de tota evidència, li han assegurat que tot funcionava perfectament. De tota manera han tingut el detall de prendre'n nota.
Seguirem informant.
Aquesta història ja fa dies que dura, però aquesta tarda ha aconseguit la seva màxima esplendor. Veies a qualsevol de les estacions tres o quatre persones esperant que el sistema decidís donar-los una bicicleta i en algunes estacions tres o quatre bicicletes esperant que algú les possés al seu lloc.
Un company de cua ha trucat al servei d'atenció al client i, en contra de tota evidència, li han assegurat que tot funcionava perfectament. De tota manera han tingut el detall de prendre'n nota.
Seguirem informant.
divendres, 28 de setembre del 2007
Vehicles
Ahir en Dessmond sentenciava a l’apartat de comentaris que dec ser l'únic que sap que una bicicleta és un vehicle. Després hi afegia: “com els altres”.
Sincerament tinc la sensació que ser un extraterrestre cada cop que plantejo que la bicicleta és un vehicle més que circula per la ciutat, però el pensament general i l’absurditat d’algunes de les normes del codi de circulació ajuden a que aparegui com a marcià.
El primer cop que va rebre la meva estabilitat mental va ser el dia que a algú se li va acudir plantejar i aprovar que les bicicletes poguessin circular en paral·lel per carretera (a la vegada que van acceptar les pressions dels fabricants de cascs per ciclistes i fer obligatori però no massa l’ús del casc en vies interurbanes).
De tota manera volia puntualitzar una cosa del comentari d’en Dessmond. La bicicleta no és un vehicle com els altres, d’entrada perquè és un vehicle que ni cal cap permís especial per usar-lo ni té una edat mínima d’ús, a banda que la bicicleta és un vehicle al que li hem concedit uns privilegis sobre la resta de vehicles com és la creació de carrils exclusius i preferents o el permís per circular per llocs on els altres vehicles estan vedats.
Tot això hauria de fer que els que ens movem habitualment en bicicleta fóssim extremadament curosos en l’ús de l’espai, principalment en l’ús de l’espai que compartim amb els que no usen cap vehicle. Respectant les normes, que els semàfors ja fa anys que són optatius per les motos, i les bicicletes i els vianants tampoc en fem massa cas, i també pensant que els que estan al nostre voltant poden sentir envaït el seu espai vital si ens apropem massa.
En definitiva, el reglament i la vialitat de Barcelona són absurds, però això no hauria de ser excusa per comportar-nos com si estiguéssim al far west (o a la Catalunya del segle XVII que si fa no fa és el mateix).
Sincerament tinc la sensació que ser un extraterrestre cada cop que plantejo que la bicicleta és un vehicle més que circula per la ciutat, però el pensament general i l’absurditat d’algunes de les normes del codi de circulació ajuden a que aparegui com a marcià.
El primer cop que va rebre la meva estabilitat mental va ser el dia que a algú se li va acudir plantejar i aprovar que les bicicletes poguessin circular en paral·lel per carretera (a la vegada que van acceptar les pressions dels fabricants de cascs per ciclistes i fer obligatori però no massa l’ús del casc en vies interurbanes).
De tota manera volia puntualitzar una cosa del comentari d’en Dessmond. La bicicleta no és un vehicle com els altres, d’entrada perquè és un vehicle que ni cal cap permís especial per usar-lo ni té una edat mínima d’ús, a banda que la bicicleta és un vehicle al que li hem concedit uns privilegis sobre la resta de vehicles com és la creació de carrils exclusius i preferents o el permís per circular per llocs on els altres vehicles estan vedats.
Tot això hauria de fer que els que ens movem habitualment en bicicleta fóssim extremadament curosos en l’ús de l’espai, principalment en l’ús de l’espai que compartim amb els que no usen cap vehicle. Respectant les normes, que els semàfors ja fa anys que són optatius per les motos, i les bicicletes i els vianants tampoc en fem massa cas, i també pensant que els que estan al nostre voltant poden sentir envaït el seu espai vital si ens apropem massa.
En definitiva, el reglament i la vialitat de Barcelona són absurds, però això no hauria de ser excusa per comportar-nos com si estiguéssim al far west (o a la Catalunya del segle XVII que si fa no fa és el mateix).
dijous, 27 de setembre del 2007
La misèria humana
Ahir vaig tenir dos incidents per complir les normes de circulació: els ocupants d’un cotxe em van insultar per circular fora del carril BUS i un motorista em va dir que la calçada és pels motoritzats. Dos exemples d’ignorància i mala educació.
Més perillós va ser el taxista que se’m va tirar a sobre al carrer Provença. Vaig apuntar la llicència, però no paga la pena denunciar-lo.
Avui al Periodico dels socialistes de Catalunya s’adonen que els gestors del bicing tenen problemes de planificació del manteniment (no he trobat la versió catalana).
Penso que potser, al final, haurem de perdre dada dia una estona comunicant als gestors tot el que està malament... Potser ens divertirem i tot.
Més perillós va ser el taxista que se’m va tirar a sobre al carrer Provença. Vaig apuntar la llicència, però no paga la pena denunciar-lo.
Avui al Periodico dels socialistes de Catalunya s’adonen que els gestors del bicing tenen problemes de planificació del manteniment (no he trobat la versió catalana).
Penso que potser, al final, haurem de perdre dada dia una estona comunicant als gestors tot el que està malament... Potser ens divertirem i tot.
dimecres, 26 de setembre del 2007
El parte
Surto de casa.
Al tercer intent la parada del Bicing decideix connectar-se amb la central i donar-me una bici.
Em trobo una bici del bicing contrasentit per la calçada.
Dos senyors passejant pel carril bici. El primer s’aparta en tocar el timbre. El segon em mira malament.
Semàfor. Dos vianants i una bici passen en vermell.
Carril bici sobre la vorera. Una noia amb una plegable, maquíssimes, contra direcció i un pèl massa ràpid.
Dues bicis saltant-se un semàfor.
Una moto circulant pel carril bici. Després és passa el semàfor en vermell.
Obres tallant la calçada. Cinc metres per una vorera estreta. L’alternativa: donar una volta de cinc cents metres. Per sort no hi ha ningú.
Arribo a la feina.
Al tercer intent la parada del Bicing decideix connectar-se amb la central i donar-me una bici.
Em trobo una bici del bicing contrasentit per la calçada.
Dos senyors passejant pel carril bici. El primer s’aparta en tocar el timbre. El segon em mira malament.
Semàfor. Dos vianants i una bici passen en vermell.
Carril bici sobre la vorera. Una noia amb una plegable, maquíssimes, contra direcció i un pèl massa ràpid.
Dues bicis saltant-se un semàfor.
Una moto circulant pel carril bici. Després és passa el semàfor en vermell.
Obres tallant la calçada. Cinc metres per una vorera estreta. L’alternativa: donar una volta de cinc cents metres. Per sort no hi ha ningú.
Arribo a la feina.
dimecres, 19 de setembre del 2007
Nota d’urgència sobre l’absurd
Sóc d’aquell tipus absurd de persones que tendim a complir les normes per poca-soltes que ens semblin i des que vaig llegir les condicions de l’utilització del bicing hi ha dues categories de normes que han superat la meva capacitat de flexibilitat a la comprensió.
Les podria dividir en dues categories, les absurdes i perilloses i les absurdes i incomplibles. Entre les perilloses hi ha la del carril bus: intenteu baixar per la via laietana en bici sense anar pel carril bus i m’entendreu. Les absurdes tenen com a paradigma les limitacions de velocitat: com nassos sé a quina velocitat vaig si el bicing no du velocímetre.
La pregunta és simple, seria molt complicat pensar les normes adaptant-les a la realitat?
Les podria dividir en dues categories, les absurdes i perilloses i les absurdes i incomplibles. Entre les perilloses hi ha la del carril bus: intenteu baixar per la via laietana en bici sense anar pel carril bus i m’entendreu. Les absurdes tenen com a paradigma les limitacions de velocitat: com nassos sé a quina velocitat vaig si el bicing no du velocímetre.
La pregunta és simple, seria molt complicat pensar les normes adaptant-les a la realitat?
dilluns, 27 d’agost del 2007
La feina ben feta no té fronteres
Repassant un dels blocs més interessants del país em trobo amb un petit reportatge, mostra de la magnífica absurditat de les autoritats de la nostra estimada capital. No cal afegir-hi massa cosa. Bé, sí, volia posar el vídeo al bloc però no sé com i no tinc temps per investigar-ho.
divendres, 20 de juliol del 2007
El misteri de les estacions 7 i 8
Són les estacions del Bicing al Pg Pujades (Jutjats) i fa una setmana que no van (o potser només fa cinc dies, tant se val, no és el primer cop que les veig parades). Són dues estacions que encaren al Parc de la Ciutadella.
No ho entenc, segurament algú (i no necessàriament de Bicing), ens haurà d’explicar què està passant.
Ahir feia crítica a una cosa que penso que està mal feta, avui parlo de coses que no entenc. Falla la comunicació, i no dic que ens ho puguin explicar tot, entenc perfectament que per estratègia es pugui no dir algun perquè, però dir el què seria una mica més que un detall.
No ho entenc, segurament algú (i no necessàriament de Bicing), ens haurà d’explicar què està passant.
Ahir feia crítica a una cosa que penso que està mal feta, avui parlo de coses que no entenc. Falla la comunicació, i no dic que ens ho puguin explicar tot, entenc perfectament que per estratègia es pugui no dir algun perquè, però dir el què seria una mica més que un detall.
dijous, 19 de juliol del 2007
Bicing i vuelva usted mañana
Fa anys que em dedico a muntar sistemes informàtics i de comunicacions. La meva feina consisteix a triar solucions, configurar màquines diverses i fer algun petit programa de suport per estalviar-me feina més endavant (els manteniments els cobro a quota mensual, per tant quants menys viatges hagi de fer millor).
Tot aquest rotlle ve a tomb de l’error recurrent (i repetit) de comunicació (si hem de fer cas del que diuen les pantalletes) que no permet agafar bicicletes. Un servei públic, si volem que tingui alguna utilitat ha d’estar disponible la major part del temps, i un sistema centralitzat sempre té caigudes de comunicació (no entenc però que siguin tan habituals), per tant, malgrat el risc d’alguna disfunció, potser (segur) seria interessant que el sistema permetés agafar bicicletes malgrat la comunicació estigui caiguda –se m’acudeixen unes quantes solucions que no són massa cares si el programa està ben fet, però vista la solució informàtica que han triat potser el problema és més greu-.
Tot això a banda que la visualització d’estadístiques d’us personals que han estat dos mesos sense funcionar ja tornen a aparèixer, tot un rècord d’eficiència.
Tot aquest rotlle ve a tomb de l’error recurrent (i repetit) de comunicació (si hem de fer cas del que diuen les pantalletes) que no permet agafar bicicletes. Un servei públic, si volem que tingui alguna utilitat ha d’estar disponible la major part del temps, i un sistema centralitzat sempre té caigudes de comunicació (no entenc però que siguin tan habituals), per tant, malgrat el risc d’alguna disfunció, potser (segur) seria interessant que el sistema permetés agafar bicicletes malgrat la comunicació estigui caiguda –se m’acudeixen unes quantes solucions que no són massa cares si el programa està ben fet, però vista la solució informàtica que han triat potser el problema és més greu-.
Tot això a banda que la visualització d’estadístiques d’us personals que han estat dos mesos sense funcionar ja tornen a aparèixer, tot un rècord d’eficiència.
divendres, 8 de juny del 2007
La màquina rebel
Aquest matí he agafat una bicicleta a la que li saltava una dent del plat (segurament la cadena estava donada, ja passa que hi hagi peces que s’espatllin, altre tema es si el manteniment preventiu és suficient).
Fins aquí jo sóc capaç d’entendre que les coses no sempre funcionen bé, però quan he arribat a la següent parada he volgut canviar la bicicleta: La deixo (on puc dir-los que està avariada?), vaig a agafar-ne una altra i ... em dona la mateixa. No desisteixo, torno a deixar-la i en torno a demanar una altra i ... ho heu endevinat, em torna a deixar la mateixa.
Sort que hi ha una altra parada a pocs metres...
Ara una nota a l’AVUI, ja me n’informaré però se m’acudeixen un parell de curiositats.
Fins aquí jo sóc capaç d’entendre que les coses no sempre funcionen bé, però quan he arribat a la següent parada he volgut canviar la bicicleta: La deixo (on puc dir-los que està avariada?), vaig a agafar-ne una altra i ... em dona la mateixa. No desisteixo, torno a deixar-la i en torno a demanar una altra i ... ho heu endevinat, em torna a deixar la mateixa.
Sort que hi ha una altra parada a pocs metres...
Ara una nota a l’AVUI, ja me n’informaré però se m’acudeixen un parell de curiositats.
divendres, 1 de juny del 2007
Tots plegats som espavilats
A vegades el personal és molt creatiu, o no llegeix.
Ahir va arribar-me això
Benvolgut/uda usuari/ària,
Ens posem en contacte amb tu per fer-te arribar unes quantes consideracions respecte a la devolució de la bicicleta.
Recorda que, després d’utilitzar el bicing, cal comprovar que has retornat la bicicleta correctament. Per a això, tingues present:
- Identifica un ancoratge lliure i assegura’t que el llu m verd està encès.
- Introdueix les dues potes de subjecció als ancoratges.
- Espera fins que el llum verd deixi de fer pampallugues i aparegui un llum vermell.
- Comprova que la bicicleta ha quedat ben fixada.
Si l’estació on vols retornar la bicicleta està plena, apropa la teva targeta al lector. A la pantalla hi apareixeran les adreces de les estacions més properes que disposen d’espais lliures. Disposaràs de 10 minuts més sense càrrecs addicionals per arribar fins a l’estació bicing més propera.
Si segueixes aquests passos, el sistema reconeixerà que has tornat la bicicleta correctament. Això només et costarà uns segons i t’estalviaràs possibles malentesos.
Cordialment,
Servei d’atenció al client
www.bicing.com
Sense comentaris
Ahir va arribar-me això
Benvolgut/uda usuari/ària,
Ens posem en contacte amb tu per fer-te arribar unes quantes consideracions respecte a la devolució de la bicicleta.
Recorda que, després d’utilitzar el bicing, cal comprovar que has retornat la bicicleta correctament. Per a això, tingues present:
- Identifica un ancoratge lliure i assegura’t que el llu m verd està encès.
- Introdueix les dues potes de subjecció als ancoratges.
- Espera fins que el llum verd deixi de fer pampallugues i aparegui un llum vermell.
- Comprova que la bicicleta ha quedat ben fixada.
Si l’estació on vols retornar la bicicleta està plena, apropa la teva targeta al lector. A la pantalla hi apareixeran les adreces de les estacions més properes que disposen d’espais lliures. Disposaràs de 10 minuts més sense càrrecs addicionals per arribar fins a l’estació bicing més propera.
Si segueixes aquests passos, el sistema reconeixerà que has tornat la bicicleta correctament. Això només et costarà uns segons i t’estalviaràs possibles malentesos.
Cordialment,
Servei d’atenció al client
www.bicing.com
Sense comentaris
dimecres, 30 de maig del 2007
El carril bici del passeig Pujades
El tinc entravessat encara que conceptualment penso que és acceptable perquè està segregat, encara que no sé si de la millor manera, i, ara que l’han repintat és bastant visible. Però té molts defectes, el principal és que sempre està ple de vianants (no sé si ara que s’han dignat a repintar-lo es reduirà la quantitat de gent que hi passeja).
Un altre defecte és que el terra enrajolat amb les magnífiques rajoles d’en Puig i Cadafalch no és el millor lloc per circular còmodament en bicicleta. De tota manera el defecte més al·lucinant per mi és el potrop (penso que tècnicament en diuen banda reductora de velocitat) que hi ha al carril, precisament al lloc menys útil; si més no, tot i que trobo absurds aquest tipus de dispositius, seria més lògic que l’haguessin posat a algun dels creuaments amb les sortides del parc de la ciutadella que tenen visibilitat nul·la.
Malgrat tot això a aquest tram de carril bici ja li tenia mania quan només era vianant i estic augmentant aquesta mania com a ciclista, i la culpa no és només dels errors de disseny del carril. La culpa és de les empreses que passegen en bicicleta a turistes per la ciutat i no tenen cap respecte pels vianants i els gestors que permeten aquestes animalades -no pots fer passar 15 bicicletes per la vorera bloquejant-la completament i obligant als vianants que si volen passar passin pel carril bici o per sobre la gespa-.
La convivència al carrer sovint és cosa de sentit comú, però a vegades sembla que el sentit comú i la nostra ciutat està renyit.
Un altre defecte és que el terra enrajolat amb les magnífiques rajoles d’en Puig i Cadafalch no és el millor lloc per circular còmodament en bicicleta. De tota manera el defecte més al·lucinant per mi és el potrop (penso que tècnicament en diuen banda reductora de velocitat) que hi ha al carril, precisament al lloc menys útil; si més no, tot i que trobo absurds aquest tipus de dispositius, seria més lògic que l’haguessin posat a algun dels creuaments amb les sortides del parc de la ciutadella que tenen visibilitat nul·la.
Malgrat tot això a aquest tram de carril bici ja li tenia mania quan només era vianant i estic augmentant aquesta mania com a ciclista, i la culpa no és només dels errors de disseny del carril. La culpa és de les empreses que passegen en bicicleta a turistes per la ciutat i no tenen cap respecte pels vianants i els gestors que permeten aquestes animalades -no pots fer passar 15 bicicletes per la vorera bloquejant-la completament i obligant als vianants que si volen passar passin pel carril bici o per sobre la gespa-.
La convivència al carrer sovint és cosa de sentit comú, però a vegades sembla que el sentit comú i la nostra ciutat està renyit.
dimecres, 2 de maig del 2007
L’alta del servei
Un cop convençut de que això del bicing podia ser una bona opció econòmica (comptant el temps de desplaçament i altres coses similars) vaig decidir-me a donar-me d’alta al servei.
La web bé, gràcies. He llegit que dona problemes amb linux, jo vaig amb firefox sobre windows i no he tingut cap problema. De fet la pàgina principal no valida al validador del w3 perquè la capçalera està malament i l’script del mapa es penja cada dos per tres, però aparentment després de repassar el codi no veig cap raó perquè no xuti raonablement. De tota manera d’un servei municipal que té bona part de la seva força en la seva web jo esperaria una mica més de cura, en temes tècnics i en temes d’us –hi ha unes quantes “estaciones” a la versió catalana i se’m va esconyar el sistema d’alta per falta de claredat (i jo que estava a la lluna) -.
Un cop inscrit a mitges vaig trucar al número del servei (no entenc gaire perquè hi han posat un 902 a un servei estrictament municipal, però hi deu haver alguna raó) per arreglar el problema i, per una vegada, vaig trobar-me amb un servei d’atenció telefònica competent.
Tres dies després, dintre del marge, vaig rebre la targeta a casa.
La web bé, gràcies. He llegit que dona problemes amb linux, jo vaig amb firefox sobre windows i no he tingut cap problema. De fet la pàgina principal no valida al validador del w3 perquè la capçalera està malament i l’script del mapa es penja cada dos per tres, però aparentment després de repassar el codi no veig cap raó perquè no xuti raonablement. De tota manera d’un servei municipal que té bona part de la seva força en la seva web jo esperaria una mica més de cura, en temes tècnics i en temes d’us –hi ha unes quantes “estaciones” a la versió catalana i se’m va esconyar el sistema d’alta per falta de claredat (i jo que estava a la lluna) -.
Un cop inscrit a mitges vaig trucar al número del servei (no entenc gaire perquè hi han posat un 902 a un servei estrictament municipal, però hi deu haver alguna raó) per arreglar el problema i, per una vegada, vaig trobar-me amb un servei d’atenció telefònica competent.
Tres dies després, dintre del marge, vaig rebre la targeta a casa.
dilluns, 30 d’abril del 2007
Les bicicletes i jo
Va d'entrada, per no enganyar a ningú, que jo sempre havia dit que les bicicletes i Barcelona no eren comptatibles, potser el fer de viure en un barri mutanyós em feia pensar que arribaria a casa esgotat.
De petit havia anat molt en bicicleta al poble on estiuejava i d'adolescent vaig fer bastants quilòmetres per carretera, però ara fa més de tres anys que no toco una bicicleta ni per casualitat.
Els que em coneixen i ja no es sorprenen de les meves paradoxes saben que, malgrat tot, la idea de moure'm amb bicicleta cada dia m'és atractiva. Però hi ha dos problemes: no suporto no saber que fer amb la bicicleta i, sobretot, la meva situació econòmica no em permet gaires alegries inversores.
És a dir, no em puc puc permetre una bicicleta i molt menys una cucada d'aquestes plegables que han sortit com bolets per les voreres del pla de Barcelona.
Però l'altre dia és vaig tenir un encontre amb una parada de bicicletes al cantó de casa (ja no visc a un turó, ara visc sobre un aiguamoll dessecat) i investigant aquesta acció preelectoral de l'ajuntament a la que han batejat bicing vaig decidir que la inversió de provar-ho era atractiva, sobretot ara que fa caloreta.
La idea d'aquest bloc és explicar la meva experiència d'usuari del servei.
De petit havia anat molt en bicicleta al poble on estiuejava i d'adolescent vaig fer bastants quilòmetres per carretera, però ara fa més de tres anys que no toco una bicicleta ni per casualitat.
Els que em coneixen i ja no es sorprenen de les meves paradoxes saben que, malgrat tot, la idea de moure'm amb bicicleta cada dia m'és atractiva. Però hi ha dos problemes: no suporto no saber que fer amb la bicicleta i, sobretot, la meva situació econòmica no em permet gaires alegries inversores.
És a dir, no em puc puc permetre una bicicleta i molt menys una cucada d'aquestes plegables que han sortit com bolets per les voreres del pla de Barcelona.
Però l'altre dia és vaig tenir un encontre amb una parada de bicicletes al cantó de casa (ja no visc a un turó, ara visc sobre un aiguamoll dessecat) i investigant aquesta acció preelectoral de l'ajuntament a la que han batejat bicing vaig decidir que la inversió de provar-ho era atractiva, sobretot ara que fa caloreta.
La idea d'aquest bloc és explicar la meva experiència d'usuari del servei.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
